La nostra història
La nostra història va començar en un desplaçament del primer equip d’hoquei “Lista Azul”. La Marian Gonzàlez, en Joan Lordàn i en Sisco Pedra (delegat de l’equip) varen fer la proposta de crear una colla, vist l’èxit de l’any anterior en que es va celebrar el primer Aplec. Es van comprometre a informar-se a l’ajuntament . Al cap de 15 dies en el següent desplaçament a Girona, van buscar el nom de la penya i van sorgir alguns noms com : l’estic, la pilota, el xiulet....i finalment “El Xiulet” va guanyar. Aquests son els noms dels presents que automàticament ja eren membres de la colla, si no recordo malament ...Nacho Camins, Toni Bermúdez, Carlos Roi, Josep Mª Roi, Alfonso Cañas, David Carrera, Julio Lega, Joanjo Santisteve, Joan Lordan, ...els acompanyants Dolors Pallerols, Lola Aliaga, José Mª Prieto, Divina Vidal, Isidre Romero, Conchita Arasanz, Elena Ripoll. A partr d’aquí es van apuntar Mª José Aliaga i Tito Miedes, Montserrat Ninot i Josep Fuentes, Andreu Agustí i Paquita Tiell, Jaume Roca i Magda Gabàs, Dela i Merche, Salvador Rosell, Carles Justribó, Quique Xuclà, Joanjo Salete, Marina Mayoral...
Per acabar de concretar tots els detalls es va fer un dinar a les piscines de Sucs.
Tot i que la fundació de la colla es va fer en base a l’equip d’hoquei, mai es va permetre la introducció de la junta de l’equip. a dins de la colla.
El dia 10 de maig de 1981 la Colla El Xiulet va tenir una entrada a la Plaça Sant Joan sonora i triomfant, agafats tots de la mà fent la serp i amb un xiulet a la boca fent una xiulada descomunal. Us asseguro que “varem donar la nota”.
En aquella època l’Aplec només es celebrava un dia. I us hem de dir que els collistes matiners encarregats de muntar la parcel·la es varen trobar amb una sorpresa...el terra estava tant inundat que varen tenir molta feina a traspassar terra d’un costat a l’altre per a fer la parcel·la mínimament habitable.
No teníem les comoditats d’ enguany. L’esmorzar i el dinar el varem fer seguts damunt d’uns totxos i taulons d’obra que va proporcionar en Carlos Roi del seu pis de la Plaça Paeria i transportats en una furgoneta del Zinzano del Prieto. La furgo es va quedar atrapada a l’arcada de pedra que donava accés al xoperal i per poc no ens quedem sense taules.
Al cap d’un parell d’anys l’Andreu Agustí, que feia de decorador a Casa Rull, ens va dissenyar l’anagrama del Xiulet, ho va fer en una xapa d’acer inoxidable troquelada i feta a “Artesania Metàlica”, i amb aquesta plantilla, mes un aerosol de color negre, en Santi va pintar les primeres panyoletes del Xiulet. També per aquesta època l’Andreu i el Santi varen comprar una tela i seguin el mateix model varen dibuixar i crear la primera pancarta de la nostra colla. Més endavant a la pancarta s’hi van afegir uns caragolets. L’elaboració de la mateixa es va fer dins del vestidors que el Lista Azul tenia al Camp d’Esports.
La actual pancarta plastificada ens la van fer uns retolistes del carrer Alfred Perenya “Sobirà Andres” ( sogre d’en Paco Costafreda ).
Recordeu que els anys que varem estar al Xoperal en Joan Amargant amb la seva guitarra cantàvem “Peret , Peret, fem un cigarro, vigila be que no vingui l’amo, si l’amo ve..fes-me un xiulet i de seguida i de seguida farem paret.”?
L’any 1984 a l’aplequet de les basses varem quedar finalistes en el concurs d’estirar la coda però la colla “La Puput” amb un cop d’efecte va truncar les nostres esperances.
També a l’any 1984 i al recinte de les basses, varem guanyar el torneig de futbol sala i el nostre capità Jaume Roca va recollir el trofeu de mans d’en Manolo Calpe.
Des de fa 30 anys en Pepito Fuentes ens fa els caragols el dia de l’Aplec. Al principi els feia a la llauna però quan la colla es va fer gran ja era impossible menjar-los tots a taula i a l’hora. Així que finalment ens fa uns caragols estil Pepito a la cassola i tots ja podem dinar plegats.
La primera presidència del Xiulet va ser compartida entre la Marian Gonzàlez i en Sisco Pedra. Després va venir en Joanjo Santisteve, Pepe Garre, Xavier Guiu i actualment Montserrat Ninot.
Des de fa 20 anys portem un “Macario” penjat al nostre estendard. El varem aconseguir a la tómbola de les firetes del Dr. Fleming jugant a una diana de boles i tirant tots a l’hora . Durant molts, molts anys en Salvador Rosell “el Plata” ha estat el portador del nostre penó. Després el va substituir en Ramon Ruiz i ja últimament s’ho van tornant els collistes més joves.
L’estructura metàl·lica de la colla es va dissenyar a Casa Rull i la seva construcció la van fer a la serradora d’en Pepe Garre i Nil-Crom ens va fer el niquelat. Els toldos els llogàvem a Toldos Anguera
Parlant d’en Pepe Garre, se li ha d’agrair que durant molts anys ens va deixar un cobert de la serradora per a guardar durant tot l’any la plataforma on muntàvem la carrossa de Carnestoltes del Xiulet. Sense aquesta gestió no hauríem tingut carrossa.
Allí mateix un mes abans del carnaval, dissenyàvem i construíem la carrossa. També s’ha de dir que al final sempre érem els mateixos pencant i pintant. Però lo important era que teníem carrossa, humil, però carrossa.
!Ah! aquesta carrossa l’arrossegava el tractor d’en Ramon el pagès.
En Joan Bringué amb la seva furgoneta transportava el nostre material que ell mateix guardava en una torreta.
El Sr. Cànovas durant uns quants anys també ens va transportar i guardar el material.
Actualment, i des de l’any 2007, el Sr. Bringué, propietari del Mesón de Lourdes, és qui ens custodia tot el nostre material. Al seu local fem les assemblees de la colla i de tant en tant podem degustar les seves mariscades...la relació qualitat preu de les mateixes és excel·lent.
La nostra colla, com totes, durant aquests 30 anys ha anat fent una metamorfosi progressiva cap a millor. Hem passat de tenir quatre canyissos i uns taulons a estar davall d’una zona coberta amb totes les comoditats, aigua, llum clavegueram, WC. caseta, carpa...També ens hem tornat mes sibarites i mes exigents amb la qualitat dels productes que consumim.
La colla i tots nosaltres hem anat creixent . Ara els nostres fills van agafant el relleu, en aquest tema som afortunats dons moltes colles van desapareixent per manca d’aquest relleu generacional o potser per comoditat perquè estan acostumats que uns altres “tirin del carro”. A totes les colles ha d’haver un grup de gent amb il·lusió que prengui la iniciativa d’organitzar l’Aplec, sense ella no tindríem ni colla ni Aplec. Tot i que som voluntaris anem canviant i així tothom sap la feina que hi ha al darrera de la festa . Sincerament crec que en un moment o altre tots hem format part d’aquest grup de pencaires que han fet possible que enguany en fem 30.
La colla es de tots i cadascú col·labora en el que pot. Uns ens dediquem a fer números, calcular les comandes perquè ningú es quedi amb gana...anem a comprar tot allò que es pot necessitar durant tres dies sempre buscant la millor oferta, uns restauren el penó, altres fan la feina de recopilació gràfica de la colla, altres creen la nostra web, uns fan la feina del muntatge elèctric i de l’aigua, uns carregen i descarreguen el camió del material, preparen la penya per a que tot estigui a punt el divendres a la tarda...d’altres cuinen suant la cansalada.., paren les taules, uns netegen o organitzem la parcel·la ....hi ha feina per a tots.
Desitjo que aquest 30è aniversari ens surti, si mes no, com els últims, que la bona climatologia ens acompanyi tots els dies i que el diumenge a l’hora de bufar les veles del pastís hi siguem força xiulets.
Moltes gràcies a tots i bon Aplec 2010.
Montserrat Ninot i Cid
Cap de colla del Xiulet.